PRELIMINARS
Les institucions i organitzacions no governamentals
signatàries de la present Declaració universal de drets
lingüístics, reunides a Barcelona, els dies 6 al 9 de
juny de 1996,
Vista la Declaració universal dels drets humans de 1948,
que en el preàmbul afirma la "fe en els drets
humans fonamentals, en la dignitat i en la vàlua de la
persona humana i en la igualtat de drets d'homes i
dones"; i que en el seu article segon estableix que
"tothom té tots els drets i totes les
llibertats" sense distinció de "raça, color,
sexe, llengua, religió, opinió política o altra,
origen nacional o social, posició econòmica, naixement
o qualsevol altra condició";
Vistos el Pacte internacional de drets civils i
polítics, de 16 de desembre de 1966 (article 27), i el
Pacte internacional de drets econòmics, socials i
culturals, de la mateixa data, que en llurs preàmbuls
postulen que l'ésser humà no pot ser lliure si no es
creen les condicions que li permetin gaudir tant dels
seus drets civils i polítics com dels seus drets
econòmics, socials i culturals;
Vista la Resolució 47/135, de 18 de desembre de 1992, de
l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions
Unides, que adopta la Declaració sobre els drets de les
persones pertanyents a minories nacionals o ètniques,
religioses i lingüístiques;
Vistos els convenis i declaracions del Consell d'Europa,
com el Conveni europeu per a la protecció dels drets
humans i les llibertats fonamentals, de 4 de novembre de
1950 (article 14); la Convenció del Consell de Ministres
del Consell d'Europa, de 29 de juny de 1992, per la qual
s'aprova la Carta europea sobre les llengües regionals o
minoritàries; la Declaració de la Cimera del Consell
d'Europa, de 9 d'octubre de 1993, sobre les minories
nacionals; i la Convenció marc per a la protecció de
les minories nacionals, del mes de novembre de 1994;
Vistes la Declaració de Santiago de Compostel·la del
PEN Club Internacional i la Declaració, de 15 de
desembre de 1993, del Comitè de Traduccions i Drets
Lingüístics del PEN Club Internacional sobre la
proposta de realitzar una conferència mundial de drets
lingüístics;
Vist que en la Declaració de Recife, el Brasil, de 9
d'octubre de 1987, el XXII Seminari de l'Associació
Internacional per al Desenvolupament de la Comunicació
Intercultural recomana a les Nacions Unides que prenguin
les mesures necessàries a fi d'adoptar i aplicar una
declaració universal dels drets lingüístics;
Vista la Convenció número 169 de l'Organització
Internacional del Treball, de 26 de juny de 1989,
relativa als pobles indígenes en països independents;
Vist que la Declaració universal dels drets col·lectius
dels pobles, de Barcelona, del maig de 1990, declara que
qualsevol poble té dret a expressar i a desenvolupar la
seva cultura, la seva llengua i les seves normes
d'organització i, per fer-ho, a dotar-se de les pròpies
estructures polítiques, educatives, de comunicació i
d'administració pública, en marcs polítics diferents;
Vista la Declaració final de l'Assemblea General de la
Federació Internacional de Professors de Llengües Vives
a Pécs (Hongria), de 16 d'agost de 1991, que recomana
que els drets lingüístics siguin considerats com a
drets fonamentals de l'individu;
Vist l'informe de la Comissió de Drets Humans del
Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides, de 20
d'abril de 1994, relatiu al text provisional de la
Declaració dels drets dels pobles indígenes,
declaració en què els drets individuals es valoren a la
llum dels drets col·lectius;
Vist l'esborrany de la Declaració de la Comissió
Interamericana de Drets Humans sobre els drets dels
pobles indígenes, aprovat en la sessió 1278, de 18 de
setembre de 1995;
Atès que la majoria de les llengües amenaçades del
món pertanyen a pobles no sobirans i que uns dels
principals factors que impedeixen el desenvolupament
d'aquestes llengües i acceleren el procés de
substitució lingüística són la manca d'autogovern i
la política d'estats que imposen llur estructura
politicoadministrativa i llur llengua;
Atès que la invasió, la colonització i l'ocupació,
així com d'altres casos de subordinació política,
econòmica o social, impliquen sovint la imposició
directa d'una llengua aliena o, si més no, la distorsió
de la percepció del valor de les llengües i l'aparició
d'actituds lingüístiques jerarquitzants que afecten la
lleialtat lingüística dels parlants; i atès que, per
aquests motius, les llengües d'alguns pobles que han
esdevingut sobirans estan immerses en un procés de
substitució lingüística a causa d'una política que
afavoreix la llengua dels antics poders imperials o
colonials;
Atès que l'universalisme s'ha de basar en una concepció
de la diversitat lingüística i cultural que superi
alhora les tendències homogeneïtzadores i les
tendències a l'aïllament exclusivista;
Atès que per garantir la convivència entre comunitats
lingüístiques cal trobar uns principis d'ordre
universal que permetin assegurar la promoció, el
respecte i l'ús social públic i privat de totes les
llengües;
Atès que diversos factors d'ordre extralingüístic
(històrics, polítics, territorials, demogràfics,
econòmics, socioculturals, sociolingüístics i
d'actitud col·lectiva) generen problemes que provoquen
la desaparició, marginació i degradació de nombroses
llengües, i que cal, per tant, que els drets
lingüístics es plantegin des d'una perspectiva global,
perquè es puguin aplicar en cada cas les solucions
específiques adequades;
entenent que cal una declaració universal de drets
lingüístics que permeti de corregir els desequilibris
lingüístics de manera que asseguri el respecte i el ple
desplegament de totes les llengües i que estableixi els
principis d'una pau lingüística planetària justa i
equitativa, com a factor cabdal de la convivència
social;
DECLAREM QUE
PREÀMBUL
La situació de cada llengua, vistes les consideracions
prèvies, és el resultat de la confluència i de la
interacció d'una gran varietat de factors:
politicojurídics, ideològics i històrics, demogràfics
i territorials, econòmics i socials, culturals,
lingüístics i sociolingüístics, interlingüístics i,
finalment, subjectius.
En concret, la situació actual es caracteritza per:
. La secular tendència unificadora de la majoria
d'estats a reduir la diversitat i a afavorir actituds
adverses a la pluralitat cultural i al pluralisme
lingüístic.
. El procés de mundialització de l'economia i, en
conseqüència, del mercat de la informació, la
comunicació i la cultura, que trasbalsa els àmbits de
relació i les formes d'interacció que garanteixen la
cohesió interna de cada comunitat lingüística.
. El model economicista de creixement propugnat pels
grups econòmics transnacionals, que pretén identificar
la desregulació amb el progrés i l'individualisme
competitiu amb la llibertat, cosa que genera greus i
creixents desigualtats econòmiques, socials, culturals i
lingüístiques.
Les amenaces que, en el moment actual, pressionen les
comunitats lingüístiques sigui per la manca
d'autogovern, per una demografia limitada o bé
parcialment o enterament dispersa, per una economia
precària, per una llengua no codificada o per un model
cultural oposat al predominant, fan que moltes llengües
no puguin sobreviure i desenvolupar-se si no es tenen en
compte aquests eixos fonamentals:
. En la perspectiva política, concebre una organització
de la diversitat lingüística que permeti la
participació efectiva de les comunitats lingüístiques
en aquest nou model de creixement.
. En la perspectiva cultural, fer plenament compatible
l'espai comunicatiu mundial amb la participació
equitativa de tots els pobles, de totes les comunitats
lingüístiques i de totes les persones en el procés de
desenvolupament.
. En la perspectiva econòmica, fonamentar un
desenvolupament sostenible basat en la participació de
tothom i en el respecte per l'equilibri ecològic de les
societats i per unes relacions equitatives entre totes
les llengües i cultures.
Per tot això, aquesta Declaració parteix de les
comunitats lingüístiques i no pas dels estats, i
s'inscriu en el marc de reforçament de les institucions
internacionals capaces de garantir un desenvolupament
sostenible i equitatiu per a tota la humanitat, i té com
a finalitat de propiciar l'organització d'un marc
polític de la diversitat lingüística basat en la
convivència i en el respecte i el benefici recíprocs.
TÍTOL PRELIMINAR
Precisions conceptuals
Article 1
1. Aquesta Declaració entén com a comunitat
lingüística tota societat humana que, assentada
històricament en un espai territorial determinat,
reconegut o no, s'autoidentifica com a poble i ha
desenvolupat una llengua comuna com a mitjà de
comunicació natural i de cohesió cultural entre els
seus membres. Amb la denominació de llengua pròpia d'un
territori es fa referència a l'idioma de la comunitat
històricament establerta en aquest espai.
2. Aquesta Declaració parteix del principi que els drets
lingüístics són alhora individuals i col·lectius, i
adopta com a referent de la plenitud dels drets
lingüístics el cas d'una comunitat lingüística
històrica en el seu espai territorial, entès aquest no
solament com a àrea geogràfica on viu aquesta
comunitat, sinó també com un espai social i funcional
imprescindible per al ple desenvolupament de la llengua.
És a partir d'aquest referent que es poden establir com
una gradació o contínuum els drets que corresponen als
grups lingüístics al·ludits al punt 5 d'aquest mateix
article i els de les persones fora del territori de la
seva comunitat.
3. Als efectes d'aquesta Declaració, s'entén que es
troben també al seu propi territori i pertanyen a una
comunitat lingüística les col·lectivitats que:
i. es troben separades del gruix de la seva comunitat per
fronteres polítiques o administratives;
ii. estan assentades històricament en un espai
geogràfic reduït, envoltat pels membres d'altres
comunitats lingüístiques; o
iii. estan assentades en un espai geogràfic compartit
amb els membres d'altres comunitats lingüístiques
d'historicitat similar.
4. Als efectes d'aquesta Declaració es consideren,
també, com a comunitats lingüístiques dins el seu
propi territori històric els pobles nòmades en les
seves àrees de desplaçament o els pobles d'assentament
dispers.
5. Aquesta Declaració entén com a grup lingüístic
tota col·lectivitat humana que comparteix una mateixa
llengua i que es troba assentada en l'espai territorial
d'una altra comunitat lingüística, però sense una
historicitat equivalent, com succeeix en casos diversos
com ara immigrats, refugiats, deportats o els membres de
les diàspores.
Article 2
1. Aquesta Declaració considera que, en els casos en
què diferents comunitats i grups lingüístics concorren
en un territori compartit, l'exercici dels drets
formulats en aquesta Declaració s'ha de regir pel
respecte entre tots i dins de les màximes garanties
democràtiques.
2. A l'hora d'establir un equilibri sociolingüístic
satisfactori, és a dir, l'adequada articulació entre
els drets respectius d'aquestes comunitats i grups
lingüístics i de les persones que en formen part, cal
tenir en compte, a més de la seva historicitat relativa
i la seva voluntat expressada democràticament, factors
que poden aconsellar un tracte reequilibrador, d'objectiu
compensatori: el caràcter forçat de les migracions que
han conduït a la convivència de les diferents
comunitats i grups, o el seu grau de precarietat
política, socioeconòmica i cultural.
Article 3
1. Aquesta Declaració considera com a drets personals
inalienables, exercibles en qualsevol situació, els
següents:
el dret a ésser reconegut com a membre d'una comunitat
lingüística;
el dret a l'ús de la llengua en privat i en públic;
el dret a l'ús del propi nom;
el dret de relacionar-se i d'associar-se amb altres
membres de la comunitat lingüística d'origen;
el dret de mantenir i desenvolupar la pròpia cultura;
i tots els altres drets de contingut lingüístic
reconeguts en el Pacte internacional de drets civils i
polítics, de 16 de desembre de 1966, i el Pacte
internacional de drets econòmics, socials i culturals,
de la mateixa data.
2. Aquesta Declaració considera que els drets
col.lectius dels grups lingüístics, a més dels
establerts per als seus membres a l'apartat anterior,
també poden incloure, d'acord amb les puntualitzacions
de l'article 2.2:
el dret a l'ensenyament de la pròpia llengua i cultura;
el dret a disposar de serveis culturals;
el dret a una presència equitativa de la llengua i la
cultura del grup en els mitjans de comunicació;
el dret a ser atesos en la seva llengua en els organismes
oficials i les relacions socioeconòmiques.
3. Els drets de les persones i els grups lingüístics
anteriorment esmentats no poden representar cap obstacle
a la interrelació i la integració d'aquests amb la
comunitat lingüística receptora, ni cap limitació dels
drets d'aquesta comunitat o dels seus membres a la
plenitud de l'ús públic de la llengua pròpia en el
conjunt del seu espai territorial.
Article 4
1. Aquesta Declaració considera que les persones que es
traslladen i s'estableixen al territori d'una comunitat
lingüística diferent de la pròpia tenen el dret i el
deure de mantenir-hi una relació d'integració. La
integració s'entén com una socialització addicional
d'aquestes persones de manera que puguin conservar les
seves característiques culturals d'origen, però
comparteixin amb la societat que les acull prou
referències, valors i comportaments per permetre un
funcionament social global sense més dificultats que les
dels membres de la comunitat receptora.
2. Aquesta Declaració considera, en canvi, que
l'assimilació -entesa com l'aculturació de les persones
en la societat que les acull, de tal manera que
substitueixin les seves característiques culturals
d'origen per les referències, els valors i els
comportaments propis de la societat receptora- en cap cas
no ha de ser forçada o induïda, sinó resultat d'una
opció plenament lliure.
Article 5
Aquesta Declaració es basa en el principi que els drets
de totes les comunitats lingüístiques són iguals i
independents de la consideració jurídica o política de
llengües oficials, regionals o minoritàries. L'ús de
designacions com llengua regional o minoritària no és
adoptat en aquest text perquè, si bé en algun cas el
reconeixement com a llengües minoritàries o regionals
pot facilitar l'exercici de certs drets, és freqüent
l'ús d'aquests i altres determinatius per restringir els
drets d'una comunitat lingüística.
Article 6
Aquesta Declaració exclou que una llengua pugui ser
considerada pròpia d'un territori únicament pel fet de
ser l'oficial de l'Estat o de tenir tradició de ser
utilitzada dins d'aquest territori com a llengua
administrativa o de certes activitats culturals.
TÍTOL PRIMER
Principis generals
Article 7
1. Totes les llengües són l'expressió d'una identitat
col·lectiva i d'una manera distinta de percebre i de
descriure la realitat; per tant, han de poder gaudir de
les condicions necessàries per al seu desenvolupament en
totes les funcions.
2. Cada llengua és una realitat constituïda
col·lectivament i és en el si d'una comunitat que
esdevé disponible per a l'ús individual, com a
instrument de cohesió, identificació, comunicació i
expressivitat creadora.
Article 8
1. Totes les comunitats lingüístiques tenen el dret
d'organitzar i gestionar els propis recursos a fi
d'assegurar l'ús de la seva llengua en totes les
funcions socials.
2. Totes les comunitats lingüístiques tenen el dret de
disposar dels mitjans necessaris per tal d'assegurar la
transmissió i la projecció futures de la llengua.
Article 9
Tota comunitat lingüística té el dret de codificar,
estandarditzar, preservar, desenvolupar i promoure el seu
sistema lingüístic, sense interferències induïdes o
forçades.
Article 10
1. Totes les comunitats lingüístiques són iguals en
dret.
2. Aquesta Declaració considera inadmissibles les
discriminacions contra les comunitats lingüístiques
basades en criteris com ara el seu grau de sobirania
política, la seva situació social, econòmica o en
qualsevol altre criteri, així com el nivell de
codificació, actualització o modernització que han
assolit llurs llengües.
3. En aplicació del principi d'igualtat cal disposar les
mesures indispensables perquè aquesta igualtat sigui
efectiva.
Article 11
Tota comunitat lingüística té el dret de gaudir dels
mitjans de traducció directa o inversa que garanteixin
l'exercici dels drets recollits en aquesta Declaració.
Article 12
1. En l'àmbit públic, tothom té dret a desenvolupar
totes les activitats en la seva llengua, si és llengua
pròpia del territori on resideix.
2. En l'àmbit personal i familiar tothom té dret a usar
la seva llengua.
Article 13
1. Tothom té el dret d'accedir al coneixement de la
llengua pròpia del territori on resideix.
2. Tothom té dret al poliglotisme, i a conèixer i usar
la llengua més adient per al seu desenvolupament
personal o per a la seva mobilitat social, sense
perjudici de les garanties establertes en aquesta
Declaració per a l'ús públic de la llengua pròpia del
territori.
Article 14
Les disposicions d'aquesta Declaració no poden ser
interpretades o utilitzades contra qualsevol norma o
pràctica més favorable del règim intern o
internacional a l'ús d'una llengua dins el territori que
li és propi.
TÍTOL SEGON
Règim lingüístic general
Secció I
Administració pública i òrgans oficials
Article 15
1. Tota comunitat lingüística té el dret que la seva
llengua sigui utilitzada com a oficial dins del seu
territori.
2. Tota comunitat lingüística té el dret que les
actuacions judicials i administratives, els documents
públics i privats i els assentaments en registres
públics realitzats en la llengua pròpia del territori
siguin vàlids i eficaços i ningú no pugui al·legar-ne
el desconeixement.
Article 16
Tot membre d'una comunitat lingüística té el dret de
relacionar-se i ser atès en la seva llengua pels serveis
dels poders públics o de les divisions administratives
centrals, territorials, locals i supraterritorials als
quals pertany el territori d'on és pròpia la llengua.
Article 17
1. Tota comunitat lingüística té el dret de disposar i
d'obtenir tota la documentació oficial en la seva
llengua, en suport paper, informàtic o qualsevol altre,
per a les relacions que afecten el territori d'on és
pròpia aquesta llengua.
2. Els poders públics han de disposar de formularis,
impresos i models en suport paper, informàtic o
qualsevol altre en les llengües territorials, i
oferir-los al públic en els serveis que afectin els
territoris d'on és pròpia la llengua respectiva.
Article 18
1. Tota comunitat lingüística té el dret que les lleis
i altres disposicions jurídiques que la concerneixen es
publiquin en la llengua pròpia del territori.
2. Els poders públics que tenen en els seus àmbits
d'actuació més d'una llengua territorialment històrica
han de publicar totes les lleis i altres disposicions
jurídiques de caràcter general en aquestes llengües,
amb independència que els seus parlants n'entenguin
d'altres.
Article 19
1. Les assemblees de representants han
d'adoptar com a oficials la llengua o les llengües
històricament parlades en el territori que representen.
2. Aquest dret inclou les llengües de les comunitats
d'assentament dispers referides a l'article 1 paràgraf
4.
Article 20
1. Tothom té dret a usar de paraula i per escrit, en els
tribunals de justícia, la llengua històricament parlada
en el territori en què estan ubicats. Els tribunals han
d'emprar la llengua pròpia del territori en les seves
actuacions internes i, si per raó de l'organització
judicial de l'estat, el procediment se segueix fora del
lloc d'origen, s'hi ha de mantenir la llengua d'origen.
2. En qualsevol cas, tothom té dret a ser jutjat en una
llengua que li sigui entenedora i pugui parlar, o a
obtenir gratuïtament un intèrpret.
Article 21
Tota comunitat lingüística té el dret que els
assentaments dels registres públics es facin en la
llengua pròpia del territori.
Article 22
Tota comunitat lingüística té el dret que els
documents notarials o autoritzats per funcionaris que
exerceixen la fe pública siguin redactats en la llengua
pròpia del territori on el notari o funcionari
autoritzat tingui ubicada la seva seu.
Secció II
Ensenyament
Article 23
1. L'ensenyament ha de contribuir a fomentar la capacitat
d'autoexpressió lingüística i cultural de la comunitat
lingüística del territori on és impartit.
2. L'ensenyament ha de contribuir al manteniment i
desenvolupament de la llengua parlada per la comunitat
lingüística del territori on és impartit.
3. L'ensenyament ha d'estar sempre al servei de la
diversitat lingüística i cultural, i de les relacions
harmonioses entre diferents comunitats lingüístiques
arreu del món.
4. En el marc dels principis anteriors, tothom té dret a
aprendre qualsevol llengua.
Article 24
Tota comunitat lingüística té dret a decidir quin ha
de ser el grau de presència de la seva llengua, com a
llengua vehicular i com a objecte d'estudi, a tots els
nivells de l'ensenyament dintre del seu territori:
preescolar, primari, secundari, tècnic i professional,
universitari i formació d'adults.
Article 25
Tota comunitat lingüística té dret a disposar de tots
els recursos humans i materials necessaris per aconseguir
el grau desitjat de presència de la seva llengua a tots
els nivells de l'ensenyament dintre del seu territori:
ensenyants degudament formats, mètodes pedagògics
adequats, manuals, finançament, locals i equips, mitjans
tecnològics tradicionals i innovadors.
Article 26
Tota comunitat lingüística té dret a un ensenyament
que permeti a tots els seus membres d'adquirir el ple
domini de la seva pròpia llengua, amb les diverses
capacitats relatives a tots els àmbits d'ús habituals,
així com el millor domini possible de qualsevol altra
llengua que desitgin conèixer.
Article 27
Tota comunitat lingüística té dret a un ensenyament
que permeti als seus membres el coneixement de les
llengües vinculades a la pròpia tradició cultural,
tals com les llengües literàries o sagrades, usades
antigament com a llengües habituals de la pròpia
comunitat.
Article 28
Tota comunitat lingüística té dret a un ensenyament
que permeti als seus membres d'adquirir un coneixement
aprofundit del seu patrimoni cultural (història i
geografia, literatura i altres manifestacions de la
pròpia cultura), així com el màxim domini possible de
qualsevol altra cultura que desitgin conèixer.
Article 29
1. Tota persona té dret a rebre l'ensenyament en la
llengua pròpia del territori on resideix.
2. Aquest dret no exclou el dret d'accés al coneixement
oral i escrit de qualsevol llengua que li serveixi d'eina
de comunicació amb altres comunitats lingüístiques.
Article 30
La llengua i la cultura de cada comunitat lingüística
han de ser objecte d'estudi i de recerca a nivell
universitari.
Secció III
Onomàstica
Article 31
Tota comunitat lingüística té el dret de preservar i
usar en tots els àmbits i ocasions el seu sistema
onomàstic.
Article 32
1. Tota comunitat lingüística té el dret de fer ús
dels topònims en la llengua pròpia del territori, en
els usos orals i escrits, i en els àmbits privats,
públics i oficials.
2. Tota comunitat lingüística té el dret d'establir,
preservar i revisar la toponímia autòctona. Aquesta no
pot ser suprimida, alterada o adaptada arbitràriament,
com tampoc no pot ser substituïda en cas de canvis de
conjuntures polítiques o d'un altre tipus.
Article 33
Tota comunitat lingüística té el dret
d'autodesignar-se en la seva llengua. Així doncs,
qualsevol traducció a altres llengües ha d'evitar
denominacions confuses o despectives.
Article 34
Tota persona té dret a l'ús del seu antropònim en la
llengua que li és pròpia i en tots els àmbits, i a una
transcripció fonèticament tan fidel com sigui possible
a un altre sistema gràfic només quan s'escaigui.
Secció IV
Mitjans de comunicació i noves tecnologies
Article 35
Tota comunitat lingüística té el dret de decidir quin
ha de ser el grau de presència de la seva llengua als
mitjans de comunicació del seu territori, tant els
locals i tradicionals com els de major abast i de
tecnologia més avançada, independentment del sistema de
difusió o transmissió emprat.
Article 36
Tota comunitat lingüística té el dret de disposar de
tots els mitjans humans i materials necessaris per
assegurar el grau desitjat de presència de la seva
llengua i d'autoexpressió cultural en els mitjans de
comunicació del seu territori: personal degudament
format, finançament, locals i equips, mitjans
tecnològics tradicionals i innovadors.
Article 37
Tota comunitat lingüística té el dret de rebre, a
través dels mitjans de comunicació, un coneixement
aprofundit del seu patrimoni cultural (història i
geografia, literatura i altres manifestacions de la
pròpia cultura), així com el màxim grau d'informació
possible de qualsevol altra cultura que desitgin
conèixer els seus membres.
Article 38
Totes les llengües i les cultures de les comunitats
lingüístiques han de rebre un tracte equitatiu i no
discriminatori en els continguts dels mitjans de
comunicació d'arreu del món.
Article 39
Les comunitats descrites en l'article 1, paràgrafs 3 i
4, d'aquesta Declaració, així com els grups esmentats
en el paràgraf 5 del mateix article, tenen dret a una
representació equitativa de la seva llengua en els
mitjans de comunicació del territori on s'han establert
o per on es desplacen. L'exercici d'aquest dret ha d'anar
en harmonia amb l'exercici dels drets propis dels altres
grups o comunitats del territori.
Article 40
Tota comunitat lingüística té el dret de disposar, en
el camp de la informàtica, d'equips adaptats al seu
sistema lingüístic i d'eines i productes en la seva
llengua, per tal d'aprofitar plenament el potencial que
ofereixen aquestes tecnologies de cara a
l'autoexpressió, l'educació, la comunicació,
l'edició, la traducció, i, en general, el tractament de
la informació i la difusió cultural.
Secció V
Cultura
Article 41
1. Tota comunitat lingüística té el dret d'usar la
seva llengua i de mantenir-la i potenciar-la en totes les
expressions culturals.
2. L'exercici d'aquest dret ha de poder desplegar-se
plenament sense que l'espai de cap comunitat sigui ocupat
de manera hegemònica per una cultura aliena.
Article 42
Tota comunitat lingüística té el dret de
desenvolupar-se plenament en el propi àmbit cultural.
Article 43
Tota comunitat lingüística té el dret d'accedir a les
obres produïdes en la seva llengua.
Article 44
Tota comunitat lingüística té el dret d'accedir a les
programacions interculturals, per mitjà de la difusió
d'una informació suficient, i que es doni suport a les
activitats d'aprenentatge als estrangers o de traducció,
doblatge, postsincronització i subtitulació.
Article 45
Tota comunitat lingüística té dret que la llengua
pròpia del territori figuri en un lloc prioritari en les
manifestacions i serveis culturals com ara biblioteques,
videoteques, cinemes, teatres, museus, arxius, folklore,
indústries culturals i totes les altres expressions que
derivin de la realitat cultural.
Article 46
Tota comunitat lingüística té dret a la preservació
del seu patrimoni lingüístic i cultural, compreses les
manifestacions materials com ara fons documentals,
heretatge artístic, arquitectònic i monumental, i
presència epigràfica de la seva llengua.
Secció VI
Àmbit socioeconòmic
Article 47
1. Tota comunitat lingüística té el
dret d'establir l'ús de la seva llengua en totes les
activitats socioeconòmiques dins el seu territori.
2. Qualsevol membre d'una comunitat lingüística té
dret a disposar en la seva llengua de tots els mitjans
que requereix l'exercici de l'activitat professional, com
ara documents i llibres de consulta, instruccions,
impresos, formularis, i equips, eines i productes
informàtics.
3. La utilització d'altres llengües en aquest àmbit
només es pot exigir en la mesura que ho justifiqui la
naturalesa de l'activitat professional desenvolupada. En
cap cas una altra llengua advinguda més recentment no
pot subordinar o ocultar l'ús de la llengua pròpia del
territori.
Article 48
1. En el territori de la pròpia comunitat lingüística,
tothom té el dret d'usar la seva llengua, amb plena
validesa jurídica, en les transaccions econòmiques de
tota mena, com ara la compravenda de béns i serveis, les
operacions bancàries, les assegurances, els contractes
laborals i altres.
2. Cap clàusula d'aquests actes privats no pot excloure
o limitar l'ús de la llengua pròpia del territori.
3. En el territori de la pròpia comunitat lingüística,
tothom té dret a disposar en la seva llengua dels
documents necessaris per a la realització de les
operacions esmentades com ara impresos, formularis, xecs,
contractes, factures, rebuts, albarans, comandes i
altres.
Article 49
En el territori de la pròpia comunitat lingüística,
tothom té dret a usar la seva llengua en qualsevol tipus
d'organitzacions socioeconòmiques: laborals, sindicals,
patronals, professionals i gremials.
Article 50
1. Tota comunitat lingüística té dret a una presència
predominant de la seva llengua en la publicitat, la
retolació, la senyalització exterior i en el conjunt de
la imatge del país.
2. En el territori de la pròpia comunitat lingüística,
tothom té dret a gaudir en la seva llengua d'una
informació completa, tant oral com escrita, sobre els
productes i serveis que proposen els establiments
comercials ubicats en el territori, com ara les
instruccions d'ús, les etiquetes, els llistats
d'ingredients, la publicitat, les garanties i altres.
3. Totes les indicacions públiques referents a la
seguretat de les persones han de ser expressades almenys
en la llengua pròpia de la comunitat lingüística i en
condicions no inferiors a les de cap altra llengua.
Article 51
1. Tothom té dret a usar la llengua pròpia del
territori en les seves relacions amb les empreses,
establiments comercials i entitats privades i a ser
recíprocament atès i correspost en aquesta llengua.
2. Tothom té dret, com a client, consumidor o usuari, a
ser informat, oralment o per escrit, en la llengua
pròpia del territori en els establiments oberts al
públic.
Article 52
Tothom té dret a exercir les activitats laborals o
professionals en la llengua pròpia del territori, llevat
que les funcions inherents al lloc de treball requereixin
l'ús d'altres idiomes, com és el cas dels professors de
llengües, els traductors o els guies turístics.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Els poders públics han de prendre totes les mesures
oportunes per a l'aplicació dels drets proclamats en
aquesta Declaració en el seu àmbit d'actuació.
Concretament, cal que s'habilitin fons internacionals de
suport a l'exercici dels drets lingüístics a les
comunitats ostensiblement mancades de recursos. Així
mateix, els poders públics han d'aportar el suport
necessari per a la codificació, la transcripció,
l'ensenyament de les llengües de les diverses comunitats
i la seva utilització en l'Administració.
Segona
Els poders públics han de vetllar perquè les
autoritats, les organitzacions i les persones concernides
siguin informades dels drets i els deures correlatius que
es desprenen d'aquesta Declaració.
Tercera
Els poders públics han de preveure, d'acord amb les
legislacions vigents, les sancions derivades de la
violació dels drets lingüístics que recull aquesta
Declaració.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Aquesta Declaració proposa la creació del Consell de
les Llengües en el si de les Nacions Unides. Correspon a
l'Assemblea General de les Nacions Unides la creació
d'aquest Consell, la definició de les seves atribucions,
el nomenament dels seus membres i l'establiment de
l'organisme de dret internacional que ha d'emparar les
comunitats lingüístiques en l'exercici dels drets
reconeguts en aquesta Declaració.
Segona
Aquesta Declaració propugna i promou la creació d'una
Comissió Mundial de Drets Lingüístics, de natura no
oficial i de caràcter consultiu, formada per
representants d'ONG i entitats d'àmbit del dret
lingüístic.
Barcelona, juny del 1996
|